El poste de benzina de Cal Valentí

Ens trobem davant d'una foto, que ens descobreix que a Organyà hi havia un poste de gasolina al bell mig del poble. A la carretera, just davant de Cal Valentí.
El negoci, regentat per en Valentí Planes i Vila, servia per a satisfer benzina tant al poc transit rodat que travessava el poble com abastir de bidons de gasoil per a maquinària agrícola.
El dispensador de benzina era una bomba accionada per una manovella que extreia el combustible de cinc litres en cinc litres, que gràcies a la llarga mànega arribava als dipòsits. En aquesta fotografia de l'any 1950, es veu un jovenet de catorze anys, el Tonet de Cal Tressens, que els estius ajudava en la feixuga tasca de servir el combustible.
La foto també constata que el surtidor estava col·locat al costat de Cal Sarradell, just al davant del fonal del Cal Farré. Estava situat en un pedrís que l'elevava del nivell de la carretera i li servia de protecció d'eventuals xocs.
El camió de la CAMPSA, abastia regularment el preuat líquit estacionant a l'esquerra de la fotografia, el lloc per on no passaven els autos.

La foto també constata que el sortidor estava col·locat al costat de Cal Sarradell, just al davant del foneria del Cal Ferrer Estava situat en un pedrís que l'elevava del nivell de la carretera i li servia de protecció d'eventuals xocs.
El camió de la CAMPSA, abastia regularment el preuat líquid estacionant a l'esquerra de la fotografia, el lloc per on no passaven els autos.
La fotografia també ens informa que la instantània va ser presa a l’estiu per la roba que el Tonet, duu: una camisa de pescador, uns pantalons de golf i unes espardenyes vigatanes són la indumentària idònia per esquivar les calors dels mesos d'estiu.
Un motiu d'interès de la fotografia és la forma del sortidor. Ens fixem en la manovella , la gruixuda mànega sense aixeta o regulador i en la curiosa tipografia que anuncia l'abastiment de gasolina.
Un altre motiu que ens captiva són els edificis que es veuen, Cal Sarradell, Cal Fusternou amb la seva tribuna, i Cal Culí al fons. També s'intueix Cal Rei i la plaça dels arbres just davant seu.
Una magnifica foto testimoni de que lo poste de Cal Valentí abastia de benzina a tota la comarca. Un poste... que només els grans el deuen recordar, i que en veure'l de ben segur els farà recordar alguna anècdota. Si tenim oportunitat, fem-los explicar-nos-les. De ben segur que encara hi som a temps. Això també és història, la història del nostre poble.

L'Arruix de Santa Fe

Dins del marc de la celebració dels 25 anys dels Bombers Voluntaris d'Organyà, es durà a terme el dia 30 de maig a Organyà, l'Arruix de Santa Fe.
Els organitzadors ens proposen una cursa de muntanya de tan sols 4,5 Km, però amb un desnivell de 670 metres. Es tracta de pujar a Santa Fe, fins a la porta de l'ermita.
L'UEU(Unió Excursionista Urgellenca ) donarà suport en l'organització de la prova, que si tot va com pensen, tindrà una continuitat anual.
La cursa alhora que competitiva també serà popular, oberta a qui tingui ganes de pujar, establint-se diferents criteris per a premiar els primers classificats, de cada categoria.
La peculiaritat de la nova prova la fa molt atractiva i s'espera una nombrosa assistència de corredors de totes les contrades catalanes.


Així doncs, a entrenar s'ha dit. Jo hi participaré, tu no hi pots faltar.


Font: Blog Pluriesportista i Bombers Voluntaris d'Organyà

A la plaça de l'església

A què juguen els nens? On juguen els nens?
Juguen a boles, al terra de la plaça de l'església. El lloc ideal per a tota mena de jocs. La terra de vegades humida afavoria l'aparició de clots, de llocs plans, d'amagatalls perfectes pera a jugar a boles (també dit bales). Les boles... les compraven a Cal Lluís, a tot just deu metres.
Dos nens i dues boles i a jugar: al clot, al peix, al carrilet... Jocs intranacionals i també autòctons. Amb regles igual d'especials. Paraules com burxar, pam, llargs (maniobra d'evasió), curts (maniobra d'atac), clot, carrilet (mena d'escalextric sostenible, un circuit excavat a terra que s'havia de recórrer sense sortir-se dels marges).
I... la foto més enllà de les persones.
La plaça, la roba que duen els nens, els grans ja amb pantalons llargs, els petits amb pantalons curts, la màniga curta anuncia el bon temps que feia. Radere, una botiga de pintures. Cal Macianes, als baixos de Cal Botafoc.
Si-us-plau...afegiu les vostres correccions i els vostres comentaris