Amics Obach, la Sardana.

Durant el més de novembre es va dur a terme a Organyà el lliurament dels premis Sardana, dins dels actes organitzats per Organyà ciutat pubilla de la Sardana 2011. En el decurs d'aquesta jornada l'Agrupació Sardanista d'Organyà va regalar la Sardana Amics Obach, a una família que estima molt Organyà, sempres disposada a ajudar i a sumar pel poble.
La Sardana composada pel mestre Jaume Riu i Ratera, autor d'altres sardanes també dedicades al poble, com la Sardana d'Organyà Ciutat Pubilla, o la Sardana La Coral Bordonera.
Aquí us deixo la sardana Amics Obach, en un vídeo a on hi he muntat més de 100 fotografies pròpies d'Organyà i els seus voltants.  Gaudiu-ne:

90 Anys de futbol

El Club de Futbol Organyà, ha realitzat durant dues setmanes una exposició de fotos, records i objectes que han servit per rememorar els 90 anys de futbol que el club porta realitzant al poble. De la mà dels nous valors de la directiva del club, dos ex-jugadors s'han posat mans a la feina per dur a terme aquesta exposició. El David Escofet i el Joel Boix, amb l'ajuda de na Lurdes Farreres han estat capaços de reunir i ordenar una setantena de fotografies, mitja dotzena de samarretes, alguns trofeus, àlbums amb retalls de premsa, pilotes signades, i amb les aportacions de gent del poble han aconseguit captar l'atenció de tothom qui ha entrat a la sala d'exposicions de les Homilies.
Els visitants, han gaudit de bo de bo de les fotografies que feien rememorar anècdotes passades i que fins i tot han fet brillar els ulls a més d'un visitant que en molts casos es reconeixia en alguna fotografia.
De fet, aquesta exposició ha estat molt més que una exposició de futbol, de ben segur que podem pensar que aquesta exposició és també una expressió de costums que durant els darrers 90 anys els vilatans han anat fent paral•lelament a la història del club.
Jo, també he volgut aportar el meu granet d'arena a tan ambiciosa proposta i des del camp en que jo tinc accés, he realitzat un vídeo-clip, que no és res més que una musicació de mig centenar de fotografies per tal de veure-les a través del web del club, o directament pel Youtube.
L'altra aportació meva ha estat l'elaboració d'un reportatge en vídeo de l'exposició, complint així la promesa de mostrar-la a tots aquells que per dissort no van poder assistir a la sala d'exposicions. D'aquest reportatge n'estic especialment orgullós, ja que la qualitat assolida ben bé és equiparable a qualsevol altre reportatge d'una televisió local o comarcal. I clar aconseguir això en les hores lliures de la vida familiar encara té més mèrit.
És per això que em sento orgullós de mostrar-vos aquí els resultats d'aquests dos vídeos.

Feina més feina

Si, ara que arriba la primavera se'm gira feina, la feina començada amb aquest blog de cop i volta es veu estroncada, per donar pas prioritari a més feina. I es que l'actualitat mana, i si les notícies, les deixo passar, deixen de ser notícia. Per tant, fil a l'agulla i tornem-hi.

El poste de benzina de Cal Valentí

Ens trobem davant d'una foto, que ens descobreix que a Organyà hi havia un poste de gasolina al bell mig del poble. A la carretera, just davant de Cal Valentí.
El negoci, regentat per en Valentí Planes i Vila, servia per a satisfer benzina tant al poc transit rodat que travessava el poble com abastir de bidons de gasoil per a maquinària agrícola.
El dispensador de benzina era una bomba accionada per una manovella que extreia el combustible de cinc litres en cinc litres, que gràcies a la llarga mànega arribava als dipòsits. En aquesta fotografia de l'any 1950, es veu un jovenet de catorze anys, el Tonet de Cal Tressens, que els estius ajudava en la feixuga tasca de servir el combustible.
La foto també constata que el surtidor estava col·locat al costat de Cal Sarradell, just al davant del fonal del Cal Farré. Estava situat en un pedrís que l'elevava del nivell de la carretera i li servia de protecció d'eventuals xocs.
El camió de la CAMPSA, abastia regularment el preuat líquit estacionant a l'esquerra de la fotografia, el lloc per on no passaven els autos.

La foto també constata que el sortidor estava col·locat al costat de Cal Sarradell, just al davant del foneria del Cal Ferrer Estava situat en un pedrís que l'elevava del nivell de la carretera i li servia de protecció d'eventuals xocs.
El camió de la CAMPSA, abastia regularment el preuat líquid estacionant a l'esquerra de la fotografia, el lloc per on no passaven els autos.
La fotografia també ens informa que la instantània va ser presa a l’estiu per la roba que el Tonet, duu: una camisa de pescador, uns pantalons de golf i unes espardenyes vigatanes són la indumentària idònia per esquivar les calors dels mesos d'estiu.
Un motiu d'interès de la fotografia és la forma del sortidor. Ens fixem en la manovella , la gruixuda mànega sense aixeta o regulador i en la curiosa tipografia que anuncia l'abastiment de gasolina.
Un altre motiu que ens captiva són els edificis que es veuen, Cal Sarradell, Cal Fusternou amb la seva tribuna, i Cal Culí al fons. També s'intueix Cal Rei i la plaça dels arbres just davant seu.
Una magnifica foto testimoni de que lo poste de Cal Valentí abastia de benzina a tota la comarca. Un poste... que només els grans el deuen recordar, i que en veure'l de ben segur els farà recordar alguna anècdota. Si tenim oportunitat, fem-los explicar-nos-les. De ben segur que encara hi som a temps. Això també és història, la història del nostre poble.

L'Arruix de Santa Fe

Dins del marc de la celebració dels 25 anys dels Bombers Voluntaris d'Organyà, es durà a terme el dia 30 de maig a Organyà, l'Arruix de Santa Fe.
Els organitzadors ens proposen una cursa de muntanya de tan sols 4,5 Km, però amb un desnivell de 670 metres. Es tracta de pujar a Santa Fe, fins a la porta de l'ermita.
L'UEU(Unió Excursionista Urgellenca ) donarà suport en l'organització de la prova, que si tot va com pensen, tindrà una continuitat anual.
La cursa alhora que competitiva també serà popular, oberta a qui tingui ganes de pujar, establint-se diferents criteris per a premiar els primers classificats, de cada categoria.
La peculiaritat de la nova prova la fa molt atractiva i s'espera una nombrosa assistència de corredors de totes les contrades catalanes.


Així doncs, a entrenar s'ha dit. Jo hi participaré, tu no hi pots faltar.


Font: Blog Pluriesportista i Bombers Voluntaris d'Organyà

A la plaça de l'església

A què juguen els nens? On juguen els nens?
Juguen a boles, al terra de la plaça de l'església. El lloc ideal per a tota mena de jocs. La terra de vegades humida afavoria l'aparició de clots, de llocs plans, d'amagatalls perfectes pera a jugar a boles (també dit bales). Les boles... les compraven a Cal Lluís, a tot just deu metres.
Dos nens i dues boles i a jugar: al clot, al peix, al carrilet... Jocs intranacionals i també autòctons. Amb regles igual d'especials. Paraules com burxar, pam, llargs (maniobra d'evasió), curts (maniobra d'atac), clot, carrilet (mena d'escalextric sostenible, un circuit excavat a terra que s'havia de recórrer sense sortir-se dels marges).
I... la foto més enllà de les persones.
La plaça, la roba que duen els nens, els grans ja amb pantalons llargs, els petits amb pantalons curts, la màniga curta anuncia el bon temps que feia. Radere, una botiga de pintures. Cal Macianes, als baixos de Cal Botafoc.
Si-us-plau...afegiu les vostres correccions i els vostres comentaris